Després de passar
per la mútua a donar sang, el Vallès va fer el seu tradicional sopar de nadal
al bar del pavelló on s’ha de destacar la novatada que aquest any li va tocar a
Pau Ayats, que va olorar el pastís ben olorat, es van repartir els clàssics
pongos. Uns pongos diferents als de l’any passat i algun d’ells amb una
qualitat digne de regal de nadal i no de pongo com era el cas.
Una foundie va ser el regal estrella que va
acabar a mans de Jaume Ventayol però que no se sap com, va desaparèixer del
pavelló i va aprèixer al cap d’unes hores a casa d’en Xero Gasol.
A partir d’aquí
la cosa es va anar animant i unes partides de ping pong a casa al Malgo,
acompanyades d’unes cançons tocades amb la guitarra a càrrec de Joan Galí, van
ser una prèvia del gran Faren que l’equip pronosticava. Aquell Faren va deixar
clar que si el Vallès fos la Gàl·lia, Joan Galí seria l’Obèlix i no pel seu cos
sinó perquè tots dos van caure a la marmita quan eren petits. Un a la de poció
màgica i l‘altre a la del Wisky-Cola.
En fi, una gran
nit d’aquelles que passen a la història.
El Vallès us
desitja un molt Bon Nadal i unes Santes Festes. Si jugueu al quinto recordeu
que quan el lloro digui el número 5 heu de dir: Miquel Figa Xarnego!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada