Xorras estalla!

Nois, noies(?), el partit de Barrocas va deixar seqüeles importants dins l'equip. Les declaracions de Xavi Torras al Mundo Deportivo poden fer canviar el bon ambient que regnava a l'equip. Aqui van:

XT: "Després de deixar passar unes hores, ja em vec amb condicions de comentar els fets d'ahir. He preferit esperar i refredar les meves idees perquè si no ho hagués fet, hauria pogut dir coses que ferisin a més d'un!!

Estic bastant cabrejat amb la gran majoria de components del meu equip i club, alguns d'ells que inclus fins ahir havia considerat grans amics i m'han demostrat que només eren bons companys o simplement companys. No sé pero on començar perquè n'hi ha per tothom...
Per jerarquia començaré des de dalt de tot!
M'ha descepcionat molt la poca professionalitat dels alts directius del club i del president que en cap moment s'han preocupat per la meva lesió. No demanava una indeminització ni res de l'altre món, simplement una simple trucada del Sr. Biosca i del Sr. Nani Escudé interessant-se pel meu estat.
Pel què fa al staff destacar únicament la poca preocupació de la cara del Quim quan em vaig lesionar, semblava inclus que li anés com anell al dit xk així trobava la manera xk jugués el Yol. Si no volia qua jugués haver-me deixat a Terrassa!! A Aquesta vida s'ha de sert valent i dir les coses a la cara! Del segon entrenador poc a dir, estava més pendent de tranquilitzar-se ell, esvarallar-se amb els enargumens del barrocas i posar-se a la seva altura que de donar-me un cop de ma per axecar-me!! Pel què fa al fiso, podia haver estat mes atent amb les estones de gel xk si em descuido, em crema tota la cama! Finalment el cap d'equip, com era previsible no va aconseguir fer la seva feina a la perfecció i vaig haver de caminar pel tub 100m a peu coix xk no havia pogut aconseguir una cadira per mi...i quan ho va fe, 10 min despres, la cadira deixava molt que desitjar. Evidentment durant aquests 15 minuts cap dels meus"companys" es va quedar a fer-me companyia. Amb aquesta darrera frase inicio la meva última crítica dirigida als jugadors. En cap moment de la tarda em vaig sentir recolzat per l'equip i integrat al grup. Les poques estones que vaig tenir algú aprop van ser per la gràcia que feia veurem amb cadira i xk alguns dels personatges de l'equip fessin acrobàcies amb la meva cadira mentre jo patia dempeus. No crec que sigui molt difícil parar una mica d'atenció al lesionat i anar-se tornant per donar conversa quan veus que un "amic" (o això creia) ho està passant malament. Em vaig veure olbigat a agafar els apunts, en contra de la meva voluntat, per fer el pas de les hores una mica més amè. Per més inri, feina vaig tenir per col·locar cada cop que em movia les maletes a algú, ja no només m'abandonaven sinó que no tenien ni el detall d'agafar-me les bosses i havia de du´-les jo o gairbé amenaçar xk me les portessin!!
I evidentment a la mateixa altura, sino més amunt coloco als companys que estaven a Terrassa, apalncats al sofa mirant el Gol TV i incapaços de fer una trucada o un missatge per manca de temps. Moltes gràcies Pol, Tuni i Dani.
Només podria agraïr, i en una dosis raonable al Kily, que per alguns moments va semblar que es preocupava per mi. Pero desconec si exactament ho va fer de voluntat o perquè li feia realment pena i algú li va ordenar que ho fés.

Ja veurem com paeixo el Nadal i què decideixo però per ara tinc clar que renuncio a jugar a Sala perquè necessito més temps per pensar en el meu futur. No tinc clar si vull seguir formant part d'això que alguns anomeneu "grup" i "equip"."

Per ara això es tot!